El pont del Diable de Sarroca de Bellera

Fuente:Vikipèdia:

El Pont del Diable de Sarroca de Bellera és un pont romànic que unia el monestir de Sant Genís de Bellera amb el poble de la Bastida de Bellera salvant el barranc de Sant Genís, de notable profunditat en aquest lloc. El pont té el seu arrencament est en terme de Senterada, dins de l'enclavament de Larén, i l'oest en el de Sarroca de Ballera, tots dos termes del Pallars Jussà.

És accessible des de la Bastida de Bellera; des d'aquest poble abandonat cal seguir un camí que baixa cap al sud-est, paral·lel al barranc de Sant Genís, i no abandonar-lo mai fins a trobar el pont, malgrat que el camí més fressat abandona la vora del riu per enfilar-se cap a l'ermita de Santa Maria de Bellera.

Conten que una pastora de la Bastida de Bellera duia a pasturar el seu ramat a les muntanyes del Ban de Larén, al vessant meridional del qual es troba el monestir de Sant Genís. Per poder-hi dur el ramat, havia de fer una considerable volta. Un bon dia, pel camí se li va presentar un jove d'aspecte molt agradable, el quali li oferí de fer el pont si ella s'avenia a certes condicions, que els llibres obvien. La noia s'hi avingué, però posant ella també una condició: que de primer, el pont havia d'estar construït. El diable disfressat de noi galant va acceptar sense pensar-s'ho, i va posar mans a la feina. Quan a mitjanit duia la darrera pedra per al pont, arrencada del castell de Sarroca, un monjo del monestir va aconseguir passar per aquell lloc. Sorprès de l'obra, de la rapidesa amb què s'havia fet i de la gosadia de la construcció en aquell lloc, es va persignar, convençut que allò era obra del diable. Dit i fet: hi hagué un terratrèmol, se sentí una forta pudor de sofre, i el diable fugí torrent avall, deixant el pont inacabat i deslliurant, així, la pastora de la Bastida dels seus compromisos, que haurien estat la perdició del seu cos i de la seva ànima.